Les formigues, els micos i la psicomotricitat al pati

Pocs dies abans d’acabar el trimestre, en una entrada anterior us parlàvem de la importància de la psicomotricitat com a mitjà per afavorir el desenvolupament integral dels infants i us explicàvem que des de fa uns cursos al cicle d’educació infantil les sessions setmanals de psicomotricitat es basen en el mètode Aucouturier, un model de pràctica que afavoreix el desenvolupament harmònic de la persona acompanyant el processos de creixement i de desenvolupament de la identitat oferint als infants les condicions i els materials necessaris per a què desenvolupin un joc espontani sense  tenir consignes precises.

Fruit de l’experiència, hem comprovat que com a complement d’aquesta necessitat cabdal d’activitat completament lliure, és important facilitar als infants uns recursos més pautats que els possibilitin alternatives a les seves propostes lúdiques. Així, els jocs tradicionals grupals són una bona opció per a cobrir aquesta demanda ja que potencien la relació amb els altres, la diversió en grup i la complicitat entre els iguals, a més a més de ser una eina molt vàlida per apropar els infants a la realitat que els envolta. Amb aquest objectiu, un cop al mes fem una de les sessions de psicomotricitat al pati on jocs com “La cuca fera”, “Conillets a amagar”, “Un, dos, tres, pica paret” així com també propostes amb pilotes i circuits amb cèrcols, rodes i capses prenen el relleu a l’activitat més espontània.